La filosofia com a antropotècnica no biomèdica

La qüestió del posthumanisme apareix freqüentment associada a l’aplicació a l’ésser humà de tècniques encaminades a aconseguir millores biomèdiques. En determinats cercles aquesta aplicació és vista amb una desconfiança que es propaga cap a qualsevol tipus d’antropotècnica. No obstant això, les tècniques relacionades amb les millores biomèdiques no són les úniques aplicables a les persones. Per exemple, la filosofia pot ser considerada una antropotècnica que contribueix a la millora humana, la pervivència de la qual està en greu risc a causa de la revolució tecnològica digital que amenaça la lectura profunda, eina necessària per a la filosofia. La filosofia (i, en general, la lectura i l’atenció profundes) és un cas particular de tècnica que ajuda a modelar aquesta comprensió penetrant que condueix l’ésser humà a explorar nous horitzons. D’aquesta manera, serà possible construir una antropologia que abordi la qüestió del futur de l’ésser humà en un terreny situat més enllà de la perspectiva exclusivament biomèdica plantejada pel posthumanisme, a saber: el de les antropotècniques no biomèdiques, en el qual la filosofia pot ocupar un lloc destacat.