Mancat de què? Sobre la dicotomia «Welt-Umwelt» en Heidegger i Gehlen

L’objectiu d’aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l’especificitat ontològica de l’humà davant la de l’animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s’exclou en l’home tot element d’animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. Sobre la base d’aquestes premisses, es durà a terme una crítica d’aquest plantejament teòric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafísica: món, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L’home. La seva natura i la seva posició en el món de Gehlen (1940).