Fàstic i bellesa: cap al desgel d’una relació estètica

Aquest treball s’emmarca en la tendència de l’estètica actual a restituir, fins i tot dignificar, les anomenades «emocions negatives», especialment el fàstic, menyspreat en la tradició estètica moderna per la impossibilitat de reconciliar-lo amb el plaer i, per tant, amb la bellesa. El nostre objectiu és concretament l’anàlisi comparativa de les dues formulacions estètiques principals sobre el fàstic fins a l’actualitat: la de la francesa Carole Talon-Hugon i la de la nord-americana Carolyn Korsmeyer. Gràcies a elles, l’estat afectiu de la repugnància ha començat a tenir presència i notorietat en la reflexió estètica —davant la seva completa absència anterior—, d’acord amb les que ostenta en l’art contemporani. Aquest procediment de tall dialèctic permetrà fer llum sobre cadascuna de les postures i demostrar que, tot i tractar-se de dos enfocaments diferents de la mateixa problemàtica, mantenen entre elles importants punts de confluència.