La irreductible percepció sensible i l’apreciació de la bellesa artística en Leibniz

Aquest article analitza el lloc que ocupa la percepció sensible en l’univers leibnizià i les seves conseqüències en l’àmbit del que s’anomenarà estètica. La crítica al coneixement clar i distint cartesià condueix Leibniz a una posició epistemològica força complexa, ja que, malgrat compartir amb el cartesianisme que les percepcions dels sentits (colors, olors…) són confuses, és la percepció sensible la que dona accés a la infinita complicació del món real, tot i que el coneixement que en tinguem sigui confús i romangui, potser en alguns àmbits, sempre confús.