De l'error a la il·lusió. Avatars kantians d'una noció

L’objecte d’aquest article és assenyalar l’existència en la filosofia kantiana de dues incerteses que assalten la raó especulativa, i que apareixen al compàs de la reflexió sobre la falsedat. La primera està vinculada al que Kant denomina «il·lusió transcendental», aquella dinàmica equívoca que està lligada inevitablement a l’exercici de la pròpia raó; la segona incertesa és relativa a la manera com es conjura la primera, i gira a l’entorn de l’anomenat «ús regulatiu de les idees».