La fi de l'humà. Com educar després de l'holocaust?

Es tracta en aquest article de reflexionar sobre les condicions de possibilitat de l'educació després de l'holocaust. La Shoah és un esdeveniment que obre una bretxa en el temps. Després d'això res pot tornar a ser com abans. Però, sobretot, l'holocaust vol dir que el que semblava impossible és real. Ens trobem davant la fi de l'humà. Per seguir pensant l'acció educativa després de la Shoah cal replantejar-se la forma que ha de prendre la subjectivitat. Aquesta es presenta en aquest article sota la figura de l'heteronomia, que es constitueix en resposta a la demanda del rostre de l'Altre, de la seva fragilitat, vulnerabilitat i patiment. A partir d'aquesta subordinació de l'autonomia a l'heteronomia, de la llibertat a la responsabilitat, és possible també situar la memòria -el record de l'Altre que no està present cara a cara, sinó mediatitzat pel relat-, en categoria constitutiva d'una educació enfront de la barbàrie.