Th. W. Adorno i la praxi necesaria.Prolegómenos a una proposta d'ètica negativa.

En la recerca d’una ètica pel nostre temps, l’autor acudeix a l’obra d’Adorno per examinar la relació dialèctica entre praxi i teoria, i afirma que el nou concepte de praxi que emergeix d’aquesta relació podria guiar-nos en la construcció d’una ètica més crítica que la majoria de morals, constituïdes únicament per un sistema de normes. L’autor defineix la concepció adorniana sobre el lloc del subjecte a la societat, que pretén despertar en aquest subjecte la consciència de les seves capacitats, però també dels seus límits i sobretot de la seva falta de llibertat; el que permet a Adorno concedir validesa a l’intent de vida justa del subjecte modern només en la seva problematicitat i fragilitat.