Safo, fragment 16 V: l'enlluernament

El fr. 16 V és un breu poema en el qual, argumentant amb rigorosa lògica i utilitzant com exemple demostratiu el mite d’Helena, Safo formula la més antiga teorització coneguda sobre la naturalesa de la bellesa. La seva modernitat és sorprenent; la bellesa no és una qualitat absoluta, sinó el producte fantasmagòric de l’impuls sexual. Els detalls de la seva fenomenologia es van desglossant amb el suport de la tradició homèrica: l’enlluernament  inicial trastorna els sentits creant aparences il·lusòries, cega la raó, aliena, provoca oblit; però quan el desig  s’extingeix retornen memòria i consciència, i amb elles el dolor. S’entén així que l’Helena que ja està de volta, la de l’Odissea, procedeixi a administrar la seva seducció com una droga analgèsica. El procés es repeteix constantment; els seus subjectes som tots, qualsevol, i la seva actualització afecta, més enllà de la singular experiència psico-física, a les pràctiques  matrimonials de l’època, on no es contemplava l’elecció de parella i la dona  abandonava el seu entorn per inscriure’s amb el marit. Així la poesia de Safo, que forma part de la iniciació a la vida adulta femenina, al posar al descobert la relativitat de la bellesa dins del mecanisme amorós, distancia a les seves pupil·les de les seves pròpies emocions i les protegeix de la soledat inserint-les en una experiència religiosa compartida.