El jove professor Nietzsche i Plató

Amb la finalitat d’intentar superar certes ambigüitats en la interpretació que Nietzsche efectua de la filosofia platònica, es proposa l’examen dels cursos universitaris impartits per Nietzsche en Basilea, i més concretament, el del curs sobre Plató titulat «Einleitung in das Studium der platonischen Dialogue». De l’anàlisi del mateix poden veure’s alguns aspectes interessants. Així, per exemple, i davant d’altres interpretacions que fonamenten el contrari, s’intenta mostrar, per una banda, la rellevància filosòfica de l’activitat docent en Basilea, i per l’altra, que la interpretació nietzschiana del platonisme està fortament influenciada (ja des de la seva joventut) pels textos d’Aristòtil més que pels de Schopenhauer.

L’anàlisi del Curs de Basilea mostra la continuïtat, més que la ruptura, entre el jove professor Nietzsche i el Nietzsche més madur, continuïtat que afecta a aspectes centrals de la filosofia de Nietzsche, com la seva crítica a la metafísica heredera del platonisme. En l’article s’intenta mostrar que l’estudi detallat de les tesis platòniques que Nietzsche realitza en aquest curs li proporcionarà una sèrie d’arguments dels quals se servirà en la seva obra posterior. El jove professor Nietzsche proporciona una justificació explícita dels arguments que, en els seus escrits posteriors, s’elideixen o simplement es donen per suposats. El Nietzsche del Curs de Basilea i el dels escrits posteriors tenen en comú afirmacions com que el sofriment provocat pel caràcter inaprehensible de les coses presents en el món de l’esdevenir porta a Plató a condemnar el món sensible i a construir un món intel·ligible d’essències immutables susceptibles de coneixement ferm i segur.

La filosofia platònica està, segons Nietzsche, construïda sobre pressupostos morals, i això es posa de manifest en el lloc eminent que en la teoria de les idees es reserva per la idea del Bé, concepte que, segons la interpretació de Nietzsche, és lícit assimilar al de Déu. La crítica del Nietsche madur a la ontoagatologia o ontoteologia platònica troba una sèrie d’importants precisions si examinem el que és afirmat en el curs sobre Plató: així, per exemple, veu la llum el punt de partia sobre el qual es desenvoluparà la seva crítica a tot l’edifici de la metafísica occidental, fent veure la continuïtat, més que una ruptura, en el pensament de Nietzsche al llarg de tots els períodes que travessa. Això és motiu més que suficient per reclamar la publicació dels cursos universitaris impartits per Nietzsche en Basilea en la nova edició de les seves Obres Completes.