La crítica transcendental al naturalisme. Actualitat de l’aproximació fenomenològica husserliana

Recentment, certes tendències en filosofia estan reavaluant la noció d’un naturalisme no reduccionista, tant en un sentit metodològic com ontològic, introduint la noció suposadament original de «supervenció». Alguns dels seus representants argumenten que la crítica husserliana al naturalisme inspirada pel transcendentalisme kantià ja no és viable amb vista al progrés científic recent. A continuació, ens proposem examinar si la crítica dels defensors d’aquest naturalisme renovat està o no justificada confrontant els seus arguments amb l’autèntic sentit de la crítica transcendental al naturalisme i tenint en vista l’estatut del significat i la seva correlació essencial amb una vida subjectiva racional (teòrica, valorativa i volitiva) constitutiva de sentit. Esperem mostrar que la fenomenologia transcendental no solament no s’oposa a la investigació científica natural, tal com sostenen els seus detractors, sinó que més aviat pot estar més ben equipada per proveir les ciències naturals d’un complement i d’un fonament filosòfics en el context d’un nou canvi de paradigma científic postmecanicista.