Topofília, paisatge i sostenibilitat del territori

En aquest treball fem una anàlisi de les funcions evolutives que té l’amor al territori i al paisatge (topofília). Aquestes funcions són, bàsicament, dues: fixar la població al territori i establir relacions de solidaritat amb les generacions futures i la comunitat biòtica. Entenem la topofília com un instrument biocultural d’adaptació de la nostra espècie. Les emocions estètiques i morals que provoca el paisatge són de molta utilitat per a la construcció d’una economia moral ecològica. Aquest ús ecològic i reflexiu de l’amor al territori s’anomena topofília, i pot ser útil per evitar el despotisme generacional en les decisions democràtiques.