Reconfiguració del paisatge des d’allò comú. Una perspectiva eticoestética

L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre les possibilitats del paisatge com a eina per construir l’espai des d’allò comú. Per això, discutiré la polisèmia del paisatge i les seves implicacions en el vincle entre paisatge i comunitat. Aquesta reflexió em portarà a criticar els efectes de l’hegemonia del sentiment del que és bell i sublim i la visió identitària existent a la nostra societat consumista, com també les seves implicacions en els processos de participació sobre el paisatge. Com a alternativa, exposaré els avantatges d’una percepció poiètica que deriven d’una concepció del paisatge com a acció dins de. Es tracta d’una manera de relacionar el paisatge i la comunitat que contribueix a un mode d’habitar i transformar el territori sota una concepció de comunitat basada en la communitas d’Esposito i en les aportacions de l’ètica de la cura i de l’ecofeminisme.