El conseller exiliat. El paper de la «Consolatio philosophiae» de Boeci a les corts de Carlemany i Lluís el Pietós

Coneixem avui suficientment el context biogràfic i intel·lectual de l’obra principal de l’«últim filòsof romà», és a dir, de la Consolatio philosophiae de Boeci (480/485-524/526), i també el seu lloc a la història del pensament filosòfic entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. El que falta, malgrat uns estudis importants sobre la història de la recepció literària i filosòfica de l’obra i sobre la transmissió dels seus nombrosos manuscrits medievals, és la contextualització dels còdexs individuals en el ja conegut perfil receptiu de l’obra, per redescobrir els interessos sociopolítics darrere de la lectura medieval. Dos nous fragments carolingis del text clàssic permeten fer una nova posada al punt de la recerca sobre la seva molt primerenca producció i recepció en els ambients de les corts carolíngies de Carlemany i Lluís el Pietós. La nostra contribució demostra que l’obra boeciana era una pauta de conducta central en els debats sobre les relacions entre poder i saviesa, i pot, així, treure a la llum noves facetes de la postura d’uns pensadors centrals en les seves lluites d’influència i audiència a les corts carolíngies.