¿Construcció de la realitat o sorgiment condicionat?: De la psicoteràpia científica a l'atenció responsable

L'expressió postmodernitat s'ha fet un lloc en el vocabulari quotidià i especialitzat . Nosaltres l'entenem com la nova mentalitat que sorgeix de la crítica de la modernitat . Aquesta transformació , que es ve produint des de la segona meitat del segle XX , soscava el principal mite del món modern , la possibilitat de conèixer la veritat objectiva i estable , llegiu independent i permanent . El canvi està afectant a totes les àrees del coneixement humà , des de la filosofia fins a la física, així com a les pràctiques i experiències dels éssers humans . Podem situar els seus orígens en les teories autodenominades crítiques començant pel marxisme o l'existencialisme i en els seus desenvolupaments posteriors com l'hermenèutica , l'interaccionisme simbòlic , el postestructuralisme , l'etnometodologia , el deconstruccionisme i altres .En aquest article volem rescatar una de les idees fortes d'aquest canvi de mentalitat , la idea de la « construcció de la realitat » , i confrontar- amb el « sorgiment condicionat » ( paticcasamuppada ) propi del Dhamma , sistema d'alliberament del sofriment sintetitzat per Budha . Ens interessa com es dóna aquesta relació en l'àmbit concret de la psicoteràpia o en el més ampli d'una psicologia integral . Per a això, primer, indaguem com el constructivisme ha arribat a fer-se un espai en el món científic , després , abordarem les característiques constructivistes de l' Dhamma .