Imaginació emocional i les nostres respostes a la ficció

L'objectiu d'aquest article és el de presentar el desacord entre Moran i Walton respecte a la naturalesa de les nostres respostes afectives a la ficció i defensar un punt de vista sobre el tema que s'oposa a la perspectiva de Moran i millora la de Walton . Moran considera que les respostes afectives basades en la imaginació són instàncies d'emocions genuïnes i les tracta com episodis amb una actitud emocional cap als seus continguts . Argument en contra de l'existència de tals actituds i defenso que l'element afectiu d'aquests respostes hauria de ser considerat més aviat com a part del que s'imagina . En aquest sentit , segueixo a Walton i també estic d' acord amb ell en que les nostres respostes afectives a la ficció no són, en conseqüència , instàncies d'emocions reals . De totes maneres , això dóna lloc al desafiament de ser més específic sobre la naturalesa de les nostres respostes i explicar com poden implicar encara un element afectiu fenomenològicament rellevant ,atès que imaginar proposicionalmente que un sent una certa emoció queda exclòs perquè es pot dur a terme d'una manera desapassionat . La resposta - ja suggerida , però no explicitada correctament per part de Walton - és de respondre afectivament a un determinat element fictici consisteix a representar imaginativament l'experiència d'un sentiment emocional cap a ell . La idea central és que la mateixa representació conscient i imaginativa del caràcter afectiu d'una instància d'emoció genuïna comporta el corresponent element afectiu fenomenològicament rellevant , tot i no instanciarlo.