Mirar l'art com mirem la natura

Aquest article comença atenent a la interpretació de les observacions de Wittgenstein sobre Shakespeare ia les múltiples al·lusions a la naturalesa que hi apareixen. Una clau per entendre es troba a la perspectiva que ens ofereixen debats estètics contemporanis sobre les relacions entre estètica i moralitat. Defenso aquí que Wittgenstein, en sintonia amb posicions de l'autonomisme moderat, ens està proposant que mirem l'art com mirem la natura per trobar la veritable bellesa, és a dir, una certa naturalitat a la nostra contemplació de l'art. Per a això, em suport en la noció de «bé humà integrat» de D. E. Cooper, proposo una inversió complementària dels arguments estètics a favor d'una relació no instrumental amb la natura, i subratllo, amb I. Ground, que la nostra humanitat i un sentit bàsic de l'estètic són mútuament constituents.