D’ètica i de política al segle XVI. Joan Lluís Vives, Frederic Furió i Joan de Bor

Aquestes pàgines recorden, en primer lloc, el lligam teòric medieval que feia extensiva al poder polític la pràctica de les virtuts morals cristianes, però que la realitat i l’obra de Maquiavel, a finals del XV, substituïren per una ètica utilitarista de les virtuts en la mesura o la simulació que calgués per exercir el poder. En segon lloc, s’estudia aquesta relació entre ètica i política en les obres de tres humanistes valencians al llarg del segle XVI: Joan Lluís Vives, Frederic Furió i Ceriol i Joan de Borja. El lligam renovat que manté el primer; el que proposa el segon al marge de tota referència al cristianisme o a qualsevol religió; i el tercer, que es limita a recordar la relació entre ètica i política des d’una òptica més piadosa que humanista poc abans d’acabar el segle.