Ètica i protecció de dades de salut en context de pandèmia: una referència especial al cas de les aplicacions de rastreig de contactes

Main Article Content

Txetxu Ausín
M.ª Belén Andreu Martínez

L’anàlisi i el tractament massiu (big data) de dades de salut mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial, així com les plataformes i les aplicacions per al rastreig de contactes i geolocalització, s’han plantejat com a eines necessàries per afrontar amb èxit una situació com l’actual pandèmia de la COVID-19. Exemples com els de Corea del Sud, Noruega o Singapur semblen abundar en aquest sentit, i Europa s’ha apuntat amb rapidesa a secundar-los, encara que sense perdre de vista el seu propi marc normatiu, de protecció de drets fonamentals i de respecte a principis ètics bàsics. Plantegem algunes qüestions ètiques i jurídiques entorn del tractament de dades de salut en un context d’emergència de salut pública com l’actual: legitimitat, limitacions per al consentiment, relacions entre el públic i el privat, seguretat, privacitat… Per fer-ho prendrem com a referència l’RGPD de la UE, les recomanacions de la Comissió Europea, les directrius de l’EDPB i de l’AEPD, pronunciaments com el del Comitè de Bioètica d’Espanya o el recent marc europeu sobre digitalització (febrer-març 2020).

Article Details

Com citar
Ausín, Txetxu; and Andreu Martínez, M.ª Belén. “Ètica i protecció de dades de salut en context de pandèmia: una referència especial al cas de les aplicacions de rastreig de contactes”. Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, vol.VOL 65, pp. 47-56, doi:10.5565/rev/enrahonar.1304.
Biografies de l'autor/a

Txetxu Ausín, Institut de Filosofia. CSIC

Txetxu Ausín és científic titular a l’Institut de Filosofia del CSIC, on dirigeix el Grup d’Ètica Aplicada (GEA), a més de professor convidat en diverses universitats i col·laborador a l’Institut de Governança Democràtica - Globernance. Les seves àrees de treball són l’ètica pública, la bioètica, la lògica jurídica, els drets humans i la filosofia de les tecnologies disruptives. És membre del Grup d’experts de l’OCDE sobre ètica de la recerca i noves formes de dades per a la recerca econòmica i social. Editor i autor de diverses obres sobre aquests temes, actualment forma part dels equips de recerca de la Xarxa INBOTS CSA: Robòtica Inclusiva per a una Societat Millor; EXTEND: Sistema Neuronal Hiperconnectat Bidireccional, i BIODAT: Dades en salut. És president de la Xarxa Espanyola de Filosofia, vocal independent de la Comissió d’Ètica Pública del Govern Basc i patró de la Fundació Clúster d’Ètica del País Basc.

M.ª Belén Andreu Martínez, Universitat de Múrcia

M.ª Belén Andreu Martínez és professora titular de Dret Civil, coordinadora de recerca del Centre d’Estudis en Biodret, Ètica i Salut (ENCEBIS) i directora del Grup de Recerca en Biodret, Ètica, Salut i Tecnologia de la Universitat de Múrcia. Actualment és la IP del projecte Dades de salut: Claus eticojurídiques per a la transformació digital de la sanitat (Bio-Dat) (finançat per l’Agència de Ciència i Tecnologia de la Regió de Múrcia) i participa en tres projectes més relacionats amb la temàtica de dret, tecnologia i salut. Disposa de tres sexennis (de recerca i transferència). És membre titular del Consell Regional d’Ètica Assistencial (Conselleria de Sanitat i Política Social de la Regió de Múrcia). Coordina la doble titulació de màster de Biodret i Noves Tecnologies entre les universitats de Múrcia i Lilla (França).