Sistema d’incompatibilitat: art i societat en l’estètica de la negativitat

Les reflexions filosòfiques de Theodor Adorno sobre la teoria estètica ens confronten amb una duplicitat que dificulta la comprensió del vincle de l’art amb els problemes de la cultura capitalista. D’una banda, els objectes artístics estan determinats per una singularitat que els diferencia de les pràctiques verbals i de la base de validesa que nodreix les institucions socials. De l’altra, els fenòmens estètics són fets que no poden denegar la seva inscripció en un entramat social específic. En aquest sentit, Adorno presenta l’obra d’art com un «sistema d’incompatibilitat» en el qual es tensen determinacions irreconciliables. En aquest treball abordem aquesta paradoxa a partir de la interpretació que ofereix la perspectiva de l’estètica de la negativitat i en desenvolupem les potencialitats per al pensament social contemporani.