Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques excavada a les Eolianites quaternàries i als materials del Pliocè

S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012
i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb
tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100
m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se
segueix la cova, entre l’entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m.
Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica.
La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l’existència d’una important
formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com
una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta
divagant a on els plans d’estratificació i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en
el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació
dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües
subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries
hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s’inicien dins
dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freàtic, excavades a
les eolianites del Quaternari.
Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de
dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre
-6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova
discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l’existència de conductes ascendents lligats a l’alimentació
profunda del sistema de drenatge.
L’absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels
trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials
propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans
carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les
parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen
elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial.
Destaquen dipòsits obscurs amb presència d’importants quantitats de ferro i especialment manganès
que pot arribar a valors del 40%.
Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de
vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment
més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del
crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de
l’illa de Cabrera.
S’ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica
arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del
segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi,
suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d’una cavitat
excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de
primer ordre