Hort des Pilarets Peremptòria revisió de l’arqueologia del Pla de Vila.

Aquest article exposa de forma fefaent la necessitat de sotmetre a revisió alguna de les prerrogatives arqueològiques establertes de forma impròpia al llarg de les darreres dècades de recerca i troballes al Pla de Vila. Es va asseverar durant força temps, massa potser, que la línia de costa a l’àrea que ens ocupa devia recórrer, en època antiga, longitudinalment, el carrer de Madrid, paral·lel a l’avinguda d’Ignasi Wallis a ponent, que enllaça, posteriorment, de forma curvilínia amb el baluard de Sant Joan, indret des del qual devia iniciar- se l’acròpolis de l’antiga ciutat d’Eivissa. Es deixava, per tant, aquesta zona, en moltes ocasions de forma apriorística, abandonada a l’ostracisme per la mera presumpció de ser pastura de l’anonimat marí, i potser, amb una mica de fortuna, sortidor, únicament, d’algun derelicte o abocador d’àmfores. Aquesta premissa ja va quedar sota dubte arran d’unes troballes que es van realitzar a la plaça del Parc el 2009, i que després vendrien a ser implementades per les excavacions al teatre Pereira; o les que vam realitzar a l’hort des Pilarets, objecte del present article, i que després serien corroborades també a l’antic edifici dels Sindicats, a l’altra banda de l’avinguda d’Ignasi Wallis. Així, doncs, aquest jaciment ens ofereix, en poc espai, un palimpsest perfecte del que devia representar l’evolució historicoarqueològica del Pla de Vila, i ens exposa de manera clara la seqüenciació estratigràfica de l’àrea des d’època púnica clàssica fins a la Yabisah islàmica.