L’educador social als centres per a la gent gran. Respostes socioeducatives per a una nova generació de persones grans

En el present treball es fa una reflexió sobre les possibilitats i límits dels centres socials de persones grans com a espais que puguin respondre a les noves demandes d’un col·lectiu cada vegada més format i conscienciat amb el seu paper en la societat, i que reclama mesures socioeducatives allunyades de les tradicionals assistencialistes i paternalistes. Posa l’accent en la importància de l’educació social per aconseguir un envelliment actiu on prevalguin la participació i el protagonisme de la gent gran en la societat en la qual viuen. Si tradicionalment els centres de persones grans han constituït un recurs essencial per propiciar espais de relació i realitzar activitats d’oci, aquesta oferta no és suficient per a la gent gran actual, i encara menys per a les noves generacions de gent gran, per la qual cosa s’advoca per intervencions socioeducatives comunitàries que puguin provocar i proporcionar un impacte significatiu en el desenvolupament social i personal de les persones grans; intervencions socioeducatives vehiculades, no pas protagonitzades, a través del treball professional d’educadors socials.