L’escola portuguesa al segle XXI. Autonomia i participació

En el present article, es fa una anàlisi de la situació de l’ensenyament a Portugal a principis del segle XXI. Es destaquen les qüestions de l’autonomia de l’escola i els models organitzatius d’administració i gestió que reforcen la participació de les famílies i de la comunitat en la direcció estratègica dels centres educatius i que, a més, afirmen el lideratge del director per garantir la millora del servei públic d’educació.

La concreció d’aquest model exigeix el reforç de la cooperació del món de la docència amb els ajuntaments i altres institucions del poder local, amb els pares i les seves associacions, així com amb les forces més representatives de la comunitat, tant en l’àmbit empresarial com cultural, esportiu o d’altres.

L’adopció d’aquest nou model d’organització i direcció de les escoles està acompanyada per l’adopció d’estils educatius innovadors, per la introducció progressiva de components locals i regionals en els currículums i per l’apropiació pedagògica de totes les funcionalitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, suports d’un nou paradigma d’aprenentatge i marca indeleble d’una escola modificada.