Anàlisi correlacional de l’aplicabilitat de la classe inversa segons les particularitats de la pràctica docent

L’objectiu d’aquest estudi se centra a analitzar els factors que incideixen en el professorat per utilitzar o descartar la classe inversa (en anglès, flipped learning) com a metodologia, com ara l’àmbit de l’assignatura, l’etapa educativa, el tipus de centre i el nivell de formació contínua. La investigació es basa en un disseny no experimental i quantitatiu de tipus descriptiu i correlacional. S’hi ha emprat un qüestionari ad hoc validat com a instrument de mesura sobre una mostra de 642 docents de diversos centres educatius d’Espanya. Els resultats reflecteixen que la pràctica de la classe inversa com a metodologia didàctica és molt infreqüent. Les causes principals perquè succeeixi així són el desconeixement que pateix el professorat sobre com funciona la metodologia i la manca de recursos tecnicopedagògics existents al centre on imparteix docència. L’ús majoritari que se’n fa es focalitza en les matèries relacionades amb l’àmbit de la filologia i les matemàtiques, dins de l’educació secundària i superior, i amb especial protagonisme dels centres privats i concertats respecte als públics. Així mateix, la formació específica en classe invertida esdevé un factor determinant per a l’aplicabilitat d’aquest procediment, sense importar el nivell de coneixement d’altres metodologies actives.