Anàlisi d’actituds i autoeficàcia percebuda del professorat davant l’educació inclusiva

La formació i l’actitud del professorat davant la inclusió educativa és un aspecte clau que ha de ser estudiat tenint en compte l’elevada heterogeneïtat d’alumnat que actualment es troba escolaritzat a les aules ordinàries. L’objectiu d’aquest estudi consisteix a examinar les actituds dels docents cap a la inclusió d’estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu en diferents etapes educatives, a més d’analitzar el nivell d’autoeficàcia percebuda per part dels mateixos ensenyants. Tenint en compte aquest objectiu, es van administrar dues escales, una per avaluar actituds i una altra per avaluar l’autoeficàcia percebuda de 75 mestres. A més, també es van realitzar entrevistes a alguns dels participants, amb la finalitat d’obtenir informació qualitativa sobre la seva percepció dels processos d’inclusió. Els resultats van mostrar diferències entre el professorat d’infantil i de primària enfront del de secundària, i l’actitud dels docents dels dos primers nivells va ser més positiva que la dels de l’ensenyament mitjà. També es van obtenir diferències entre els docents de primària i secundària en referència a l’autoeficàcia percebuda, sent els mestres de primària aquells que es consideren més preparats per atendre les necessitats d’aquest tipus d’alumnat. Els resultats obtinguts mostren la necessitat de crear xarxes de suport col·laboratiu, a més del desenvolupament de programes de formació docent.