Vivint entremig: El procés d’escolarització dels joves de classe obrera al nord de Portugal

Aquest article inclou una discussió sobre els processos d’escolarització de nois i noies que assisteixen a l’escola pública en contextos definits com a vulnerables. La recerca també té en compte les implicacions metodològiques basades en un enfocament narratiu, especialment en les relacions que es poden establir entre els participants de la investigació i l’investigador. Considerem que l’enfocament narratiu constitueix una font d’informació rellevant per analitzar grups socials específics, com és el cas dels estudiants de l’escola secundària. En aquest text, hi proposem una reflexió al voltant de les representacions que els alumnes fan de l’escola i plantegem un debat sobre els futurs possibles d’escolarització dels joves en zones desfavorides. Respecte a la metodologia, teixim un diàleg sobre els requisits i les implicacions ètiques relatives a les relacions establertes en el camp de la recerca narrativa. Aquesta investigació es basa en trobades biogràfiques amb dos estudiants de 17 anys, un noi i una noia matriculats en un institut portuguès. Els resultats mostren que tots dos perceben l’escola com un lloc clau per a l’aprenentatge i la socialització, i, sobretot, com un refugi davant dels problemes quotidians. Com a contrapunt, l’escola, més enllà de donar-los suport en el disseny d’un futur personal, no funciona com un dispositiu d’equitat social.