Problemes i reptes de l’educació de les persones adultes

L’objectiu d’aquest article és aproximar-nos, a través d’una anàlisi teòrica, a les raons que ens permetin entendre per què l’educació de les persones adultes ha estat un camp d’estudi tardà i com aquest fet ha contribuït a l’absència d’investigacions educatives pròpies, la qual cosa ha implicat haver d’importar alguns conceptes i principis metodològics d’altres disciplines acadèmiques. Aquesta problemàtica epistemològica, òbviament, ha tingut repercussions importants, no només en la configuració de la identitat professional dels seus educadors, sinó també en el prestigi de la professió.

Com a reacció a aquest desinterès teòric i en la cerca d’una fonamentació epistemològica pròpia, alguns autors manifesten la seva disconformitat amb la infantilització a la qual ha estat sotmesa l’educació de persones adultes, defensant el caràcter específic d’aquesta i la seva contribució a la seva professionalització; al mateix temps que ens convida a mirar cap a l’educació de persones adultes com una eina imprescindible per fer front als desafiaments d’aquesta realitat social.