No es cuestión de datos. La evolución de un currículo de supervisión clínica y la pedagogía

En els darrers anys, després de les investigacions portades a terme, la noció de multitasques ha passat a ser un mite. S’ha constatat que les persones no tenen capacitats o aptituds per a desenvolupar diverses tasques simultàniament i amb la mateixa efectivitat. Per aquesta raó, si al supervisor se li suprimeixen les tasques d’observació i documentació, se li permet centrar-se en els moments d’interacció. Igualment passa en les classes. Així, es fomenta el diàleg entre parells; cadascú procurant entendre la perspectiva de l’altre. Per tant, és una panacea la tècnica nul·la? La resposta és no, però si s’utilitza amb judici es pot combinar el millor de l’observació de supervisió amb els objectius de les conferències de supervisió. És a dir, desenvolupament autodirigit del docent, sense impediments per a l’agenda del supervisor.