Com citar
Resum
Les institucions educatives són susceptibles als canvis d'una societat en constant evolució. En conseqüència, la tendència cap a un model educatiu més actiu i participatiu, on el treball comunitari i amb les famílies pren protagonisme, evidencia la percepció segons la qual seran imprescindibles escoles amb noves figures professionals. En aquest article analitzarem el cas de l'educació social amb l'objectiu principal d'esclarir si és necessària dins el marc de l'educació escolar. Tanmateix, es marquen com a objectius específics esbrinar si les escoles i els instituts en disposen, conèixer el punt de vista dels professionals pel que fa a la seva introducció i descobrir com es porta a la pràctica la funció socialitzadora que correspon als centres escolars. Mitjançant una metodologia qualitativa, s'ha realitzat entrevistes a set participants relacionades amb l'educació escolar i/o l'educació social. Un cop feta la revisió teòrica i conegut el punt de vista dels professionals, l'estudi conclou la transcendència en el fet que les educadores i els educadors socials passin a formar part dels organigrames dels centres, aprofitant la seva expertesa en espais comunitaris i el treball amb famílies.
Paraules clau
Referències
Andalucía. Decreto 19/2007, de 23 de enero, por el que se adoptan medidas para la promoción de la Cultura de Paz y la Mejora de la Convivencia en los Centros Educativos sostenidos con fondos públicos. BOJA, 25, p. 10-23.
https://www.juntadeandalucia.es/boja/2007/25/2
Asociación Estatal de Educación Social (2007). Documentos profesionalizadores. ASEDES.
Barranco, R., Díaz, M. y Fernández, E. (2012). El educador social en la educación secundaria. Nau llibres.
Bauman, Z. (2008). Los retos de la educación en la modernidad líquida. Gedisa.
Carretero, D. G. (2019). La realitat dels educadors socials a l’Estat espanyol. Experiència evolutiva en els centres d’educació secundària d’Extremadura. Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, (71), 78-103.
Castillo, M. (2013). La aportación de los educadores y educadoras sociales a la escuela: nuevas competencias, nuevas posibilidades. Revista de educación social, 16, 1-11.
Castillo, M. y Bretones, E. (2014). Acción Social y educativa en contextos escolares. UOC.
Cataluña. Decreto 150/2017, de 17 de octubre, de la atención educativa al alumnado en el marco de un sistema educativo inclusivo. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7477.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf.
Colegio de Educadores y Educadoras Sociales de Cataluña (CEESC). (2017). L’equip educatiu més enllà del docent: l’educació social a l’escola. https://ceesc.cat/documents/Relatoria_EScola.pdf
CEESC. (2018). Manifest: la figura de l’educador/a social als centres escolars. https://ceesc.cat/documents/Comunicats/Manifest_Escola_Febrer2019.pdf
Colegio de Pedagogos de Cataluña (COPEC). (2019). Valoració del Col·legi de Pedagogs de Catalunya sobre el manifest: “La figura de l’educador/a social als centres escolars”.
https://www.pedagogs.cat/DOC/COPEC_ValoracioManifest_CEESC_9-5-2019.pdf
Dapía, M. D. y Fernández, M. R. (2018). Educación social y escuela en España. A propósito de la formación e inserción laboral. Revista Iberoamericana de Educación, 76, 209-228.
España. Ley 27/2005, de 30 de noviembre, de fomento de la educación y la cultura de la paz. Boletín Oficial del Estado, núm. 287.
https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-19785-consolidado.pdf
Extremadura. Ley 4/2011, de 7 de marzo, de educación de Extremadura. Boletín Oficial del Estado, núm. 70.
https://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5297-consolidado.pdf
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2018). Acord entre el Departament d’Ensenyament i el Comitè Intercentres en relació amb el personal de la categoria professional d’Integrador/a social adscrit als centres escolars. https://ugteducacio.cat/laborals/wp-content/uploads/2018/10/Acord-CI-en-relaci%C3%B3-amb-el-personal-TIS-adscrit-als-centres-educatius.pdf
Hernández, S. M. (2013). El educador social y la escuela. Justificación de la necesidad de la Educación Social en las escuelas. RES: Revista de Educación Social, (16), 4.
Junta de Extremadura, Consejería de educación. (2007). Derechos y deberes del alumnado y normas de convivencia en los centros docentes sostenidos con fondos públicos de Extremadura.
UNESCO. (2015). Rethinking Education: Towards a global common good? https://unevoc.unesco.org/e-forum/RethinkingEducation.pdf
Ribera, J. P. (2010). La consolidació dels educadors socials: 1969-2009. En C. Vilanou y J. Planella (coords.). De la compassió a la ciutadania: una història de l'educació social (p. 265-296). Editorial UOC.
Salvador, E. A. (2019). L’educació social a l’escola des del punt de vista dels professionals de l’educació social. Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, (71), 180-201.
Sánchez-Valverde Visius, C. y Vallés Herrero, J. (2016). La Escuela de Educadores Especializados de Girona, 1986-1994. RES, Revista de Educación Social, (23), 336-345.
Zaguirre, R. L. (2012). Las educadoras y los educadores sociales en centros escolares, en el estado español. RES: Revista de Educación Social, (16), 2.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull