Com citar
Resum
Més enllà de les successives fases de creixement econòmic i de les profundes crisis associades, com la que vivim avui en el marc del que identificàvem com a “societat del benestar”, el fenomen de la pobresa continua creixent i és especialment crític quan afecta els infants. I, en aquest sentit, ni les crisis ni les èpoques de més bonança econòmica ens han fet repensar el concepte de pobresa. En aquest escenari, creiem que cal una evolució decidida cap a una mirada complexa sobre les variables que influeixen de forma interdependent en el benestar dels infants, reconeixent-los com a subjectes actius i amb l’objectiu d’observar les causes que impedeixen el desenvolupament de les seves potencialitats. Conceptualitzar la pobresa infantil és identificar les necessitats multidimensionals dels infants, cosa que permetria plantejar estratègies d’acció de caràcter més integral, les quals ajudarien a reduir la inèrcia creixent d’aquest fenomen.
Paraules clau
Referències
Ayala, L.; Martínez, R.: Sastre, M. (2006). Familia, infancia y privación social. Madrid: Cáritas i Fundación FOESSA. Recuperat el 27 de maig de 2010 a http://www.caritas.es/Componentes/ficheros/file_view.php?MzA0OA%3D%3D
Beck-Gernsheim, E. (2003). “La nueva complejidad de la familia”. Dins: Beck-Gernsheim, E. La reinvención de la familia. En busca de nuevas formas de convivencia (11-36). Barcelona: Paidós.
BICE i Comissió de la Infància de Justícia i Pau (2008). 20 anys de Convenció: La infància al món. 2009 Vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Drets Civils. Recuperat el 12 de juliol de 2010 a http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/annexe16.20anysdelaconvenci.685.pdf
Bradshaw, J.; Hoelscher, P.; Richardson, D. (2007). “An index of Child Well-being in the European Union”. Dins: Social Indicators Research, 80(1), 133-177.
Brullet, C.; Torrabadella, L. (2004). Capítol 1: La infancia en las dinámicas de transformación familiar. Dins: C. Gómez-Granell, M. GarcíaMilà, A. ripol-Millet i C. Panchón (coords.). Infancia y familias: realidades y tendencias (37-61). Barcelona: Ariel, Col. Observatorio de la Infancia y las Familias.
Civís, M.; Riera, J. (2007). La nueva pedagogía comunitaria. Un marco renovado para la acción sociopedagógica interprofesional. València: Nau llibres.
Domingo i Valls, A. (2005). “Tras la retórica de la hispanidad: la inmigración latinoamericana en España. Entre la complementariedad y la exclusión”. Dins: Papers de Demografia (25), 1-23. Recuperat el 29 de juny de 2010 a http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text254.pdf
Eurostat (2012a). People at risk of poverty after social transfers, 2003-2011. Percentage of total population. Recuperat el 31 de juliol de 2012 a http://epp.eurostat.ec.europa.eu/tgm/table.do?tab=table&init=1&plugin=1&language=en&pcode=t2020_52
Eurostat (2012b). At-risk-of-poverty rate before social transfers (pensions included in social transfers) by poverty threshold, age and sex. Source: SILC [ilc_li09]. Recuperat el 31 de juliol de 2012 a http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/show.do
Flaquer, L.; Almeda, E.; Navarro, L. (2006). Monoparentalitat i Infància. Barcelona: Fundació ”la Caixa”, Col. Estudis Socials (20).
Flaquer, L. (2008). “Diversitat familiar, benestar de la infància i cohesió social a Catalunya”. Dins: Nota d’economia. 2n quadrimestre (91), 71-86. Recuperat el 17 d’agost de 2010 a http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_29034341_1.pdf
Flaquer, L.; Villà, R. (2008). “La economía no es sólo cosa de adultos. La distribución de la renta y pobreza infantil no es sólo cosa de adultos”. Dins: C. Brullet i C. Gómez-Granell (coords.). Malestares: infancia, adolescencia y familias (257-280). Barcelona: Graó.
Gomà, R.; Subirats, J. (2005). “L’exclusió social, algunes reflexions conceptuals”. Dins: Barcelona societat (13), 56-63.
Gómez-Granell, C.; García Milà, M.; Ripol-Millet, A.; Panchón, C. (co-ords.). (2004). “Introducción”. Dins: Gómez-Granell, C.; García Milà, M.; Ripol-Millet, A.; Panchón, C. (coords.). Infancia y familias: realidades y tendencias (15-35). Barcelona: Ariel, Col. Observatorio de la Infancia y las Familias.
INE (2008). Encuesta de Condiciones de Vida (ECV). Indicadores principales. Evolución 2004-2008 de la tasa de pobreza relativa por edad y sexo. Madrid: Instituto Nacional de Estadística (INE). Recuperat el 31 de juliol de 2012 a http://www.ine.es.
INE (2011). Encuesta de Condiciones de Vida 2011 (ECV 2011). Datos provisionales. Notas de prensa, 20 octubre de 2011. Madrid: Instituto Nacional de Estadística (INE). Recuperat el 29 de juny de 2012 a http://www.ine.es
IUNDIA. Instituto UAM-UNICEF de Necesidades y Derechos de la Infancia y la Adolescencia. (2009). Pobreza y exclusión social en la infancia en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social. Recuperat el 14 de juliol de 2010 a http://www.observatoriodelainfancia.msps.es/productos/docs/pobrezaExcInfEspana.pdf
Jolonch, A. (2002). Educació i infància en risc. Acció i reflexió en l’àmbit social. Barcelona: Proa.
Jolonch, A. (2008). Exclusió social. Dels marges al cor de la societat. Barcelona: Fundació Lluís Carulla – ESADE, Col. Observatori de Valors.
Longás, J.; Civís, M.; Riera, J.; Fontanet, A.; Longás, E.; Andrés, T.(2008). “Escuela, educación y territorio. La organización en red local como estructura innovadora de atención a las necesidades socioeducativas de la comunidad”. Dins: Revista Interuniversitaria de Pedagogía Social. Tercera época (15), 137-151.
Macionis, J.; Plummer, K. (2007).Sociología (3ª ed.). Madrid: Pearson Educación.
Marí-Klose, P. (dir.). (2009). Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya. Recuperat el 26 d’abril de 2010 a http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/inclusio_social/infor-me%202009_catala.pdf
Mendoza, X.; Vernis, A. (2008). “El estado relacional y la transformación de las administraciones públicas”. Dins: F. Longo i T. Ysa (eds.). Los escenarios de la gestión pública del siglo XXI, (37-62). Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Col·lecció Innovació (1).
Mercader, M. (2004). La pobresa a Catalunya. Informe 2003. Barcelona: Fundació Un Sol Món - Caixa de Catalunya.Recuperat l’1 de juny de 2010 a http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/main.html?idioma=2
Moreno, A. (2005). “Empleo de la mujer y familia en los régimenes de bienestar del Sur de Europa en perspectiva comparada. Permanencia del modelo de varón sustentador”. REIS (112), 131-163.
Morin, E. (2005). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa editorial.
Panchón, C.; Petrus, A. (2004). Capítulo 9: Infancia y riesgo social. Dins: Gómez-Granell, C.; García Milà, M.; Ripol-Millet, A.; Panchón, C. (co-ords.). Infancia y familias: realidades y tendencias (233-260). Barcelona: Ariel, Col. Observatorio de la Infancia y las Familias.
Riera i Romaní, J. (2012a). L’educació és una de les estratègies principals perquè la pobresa deixi de ser hereditària. Entrevista al Dr. Jordi Riera. Barcelona: Facultat de Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna – URL, Gabinet de Comunicació, l’Entrevista. Actualitzada el 18 de gener de 2012. Recuperat el 10 de setembre de 2012 a http://www.blanquerna.url.edu/web/in-terior.aspx?alias=fb.gabinet-comunicacio.entrevista&id=2012&idf=1&id_not=4250
Riera i Romaní, J. (2012b). La innovación social hoy, en clave de redes institucionales, colaboración público-privada y transversalidad corresponsable. Ponència impartida en el marc de la Jornada anual del Programa CaixaPro-Infancia, CaixaForum Madrid, el 13 de juliol de 2012.
Sarasa, S. (2005). “Pobresa i desigualtat a la ciutat de Barcelona”. Dins: Barcelona societat (13), 76-88. Subirats, J. (coord.). (2004). Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Barcelona: Fundación “La Caixa”, Col. Estudios Sociales (16).
Subirats, J. (dir.). (2005). Perfils de l’exclusió social urbana a Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Tezanos, J. F. (2001). “Hacia un nuevo paradigma social. La emergencia de las sociedades tecnológicas avanzadas”. Dins: Tezanos, J. F. La sociedad dividida. Estructuras y desigualdades en las sociedades tecnológicas (47-85). Madrid: Biblioteca Nueva.
Ubieto, J. R. (2007). “Models de treball en xarxa”. Dins: Educació Social(36), 26-39.
UNICEF (2000). Tabla clasificatoria de los niños pobres en las naciones ricas.Innocenti Report Card 1. Florencia: Centro de Investigaciones Innocenti de UNICEF. Recuperat el 24 de juliol de 2010 a http://www.unicef-irc.org UNICEF (2007). Pobreza infantil en perspectiva: Un panorama del bienestar infantil en los países ricos. Innocenti Report Card 7. Florencia: Centro de Investigaciones Innocenti de UNICEF. Recuperat el 14 de juliol de 2010 a http://www.unicef-irc.org
UNICEF (2010). Propuesta de un Sistema de Indicadores sobre bienestar infantil en España. Madrid: UNICEF. Recuperat el 19 de juny de 2012 a http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/Indicadores_Bienestar_INF.pdf
UNICEF (2011). La infancia en España 2010-2011. 20 años de la Convención sobre los Derechos del Niño: retos pendientes. Madrid: UNICEF. Recuperat el 19 de juny de 2012, a http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/Informe_Infancia_Espana_2010_UNICEF.pdf
UNICEF (2012). La infancia en España 2012-2013. El impacto de la crisis en los niños. Madrid: UNICEF. Recuperat el 19 de juny de 2012 a http://www.unicef.es/files/Infancia_2012_2013_final.pdf
UNICEF Innocenti Research Centre. (2012). Measuring Child Poverty: New league tables of child poverty in the world’s rich countries. Innocenti Report Card 10. Florence: UNICEF Innocenti Research Centre. Recuperat el 29 de juny de 2012 a http://www.unicef-irc.org
Vilar, J. (2008). “Implicaciones éticas del trabajo en red y la acción comunitaria”. Dins: Cultura y Educación, 20 (3), 267-277. Madrid: Fundación Infancia y Aprendizaje.
Vilar, J. (2009). “Crear en la esfera local un mundo más humanizado y acogedor. El trabajo en red y la acción comunitària”. Dins: Escuela (2), 4-6.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull