Com citar
Resum
En el present article farem una aproximació al discurs sobre l’anomenat fracàs escolar analitzant un conjunt de fonts primàries documentals. Així, amb l’objectiu de comprendre què passa quan diem que un alumne fracassa, analitzarem quins termes s’utilitzen quan es parla de fracàs escolar i quin significat tenen. Analitzant el llenguatge veurem com es classifiquen els alumnes, com s’argumenten les intervencions, com el significat d’algunes categories només s’entén des del seu ús i com l’orientació i l’acompanyament dels alumnes són conceptes amb una forta càrrega ideològica.
L’anàlisi ens permetrà concloure que el discurs sobre el fracàs escolar no és un discurs monolític i que el treball en xarxa, entenent-lo també en l’àmbit simbòlic, permet fer visible les múltiples veus del discurs educatiu, també les veus dissonants.
Paraules clau
Referències
Bosch, M.; Fontanet, A. (2008). “Red local de atención a la Transición Escuela Trabajo en Sant Vicenç dels Horts: 10 años de experiencia”. Dins: Cultura y Educación, 20 (3), p. 291–301.
Bourdieu, P. (2001). Poder, derecho y clases sociales. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Bourdieu, P. (2002). Lección sobre la lección. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. (2007). El sentido práctico, Madrid: Siglo XXI.
Den zin, N. K.; Lincoln, Y. S. (coords.) (1994). Handbook of qualitative research. Thousand Oaks: Sage.
Díaz, J.; Civís, M. (2011). “Redes socioeducativas promotoras de capital social en la comunidad: un marco teórico de referencia”. Dins: Cultura y Educación, 23 (3), p. 415–429.
Fontanet, A.; Bosch, M.; Longás, J. (2007). “La organización en red como respuesta a las necesidades socioeducativas de una comunidad: el caso de Sant Vicenç dels Horts”. Dins: Educación Social 36, p. 52–57.
Foucault, M. (2010). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI.
Fryd, P. (coord.) (2011). Acción socioeducativa con infancias y adolescencias. Miradas para su construcción. Barcelona: Editorial UOC.
Glaser, B. G.; Strauss, A. L. (1967). The discovery of Grounded Theory. Chicago: Aldine Publishing.
Guba, E. G.; Lincoln, Y. S. (1994). “Competing paradigms in qualitative research”. Dins: Den zin, N. K.; Lincoln, Y. S. (coords.). Handbook of quali-tative research. Thousand Oaks: Sage, p. 105–117.
Habermas, J. (1996). Coneixement i interès. València: Universitat de Va-lència.Horkheimer, M. (2008). Teoría crítica. Buenos Aires: Amorrotu.
Laval, C.; Vergne, F.; Clément, P.; Dreux, G. (2011) La nouvelle école capitaliste. París: La Découverte.
Longás, J.; Civís, M.; Riera, J. Fontanet, A.; Longás, E.; Andrés, T.(2008). “Escuela, educación y territorio. La organización en red local como estructura innovadora de atención a las necesidades socioeducativas de una comunidad”. Dins: Revista Interu ni versitaria de Pedagogía Social, 15, p. 137–151.
Michéa, J. C. (2009). La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas. Madrid: Acuarela & A. Machado.
Pagès, A. (2011). Temps de transmissió. Les seves vicissituds avui. Lleida: Pagès editors.
Pagès, A. (2006). Al filo del pasado. Filosofía hermenéutica y transmisión cultural. Barcelona: Herder.
Pagès, A. (2005). Cap a un nou pacte social sobre els infants difícils: escola, família i especialistes. Informe de recerca per a la Fundació Jaume Bofill. Text inèdit.
Tizio, H. (2008). Reinventar el vínculo educativo. Barcelona: Gedisa.
Tizio, H. (1998). “La categoría ‘inadaptación social’”. Dins: Petrus, A. (coord.), Pedagogía social. Barcelona: Ariel, p. 92–102.
Tylor, S.; Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull