La segunda época de cooperación, experimentación y aplicación de las técnicas Freinet en las Islas Canarias (1977-1982)

L'objectiu d'aquest treball és investigar els orígens i la posada en pràctica de les tècniques
de l'Escola Moderna o tècniques Freinet a les Canàries. A partir de 1977, un
petit grup de mestres implicats i implicades en la renovació pedagògica van començar a
adoptar a les aules les formes de treball proposades pel mestre i pedagog francès i, a més,
es van federar com a grup territorial propi al MCEP (Moviment Cooperatiu d'Escola
Popular). Si bé és cert que hi va haver uns quants anys de retard respecte al que ha passat
en determinades zones peninsulars, com València, Barcelona, o el País Basc, no és menys
cert que aviat hi va haver una implicació real pel que fa a assistència a congressos, reunions,
taules de treball i, el més important, la utilització a les classes dels textos lliures,
el treball col·laboratiu, la correspondència, el mètode natural per a l'ensenyament de
la lectura i l'escriptura, el tempteig experimental, les activitats a l'aire lliure i els intercanvis
escolars, per estimular el treball dels docents i aconseguir alumnes més crítics i
autònoms. Un episodi destacat en aquests intercanvis educatius va tenir lloc el 1982, quan vint-i-cinc alumnes del poble de Lavaur (França) es van traslladar a Valsequillo
(Gran Canària). El col·lectiu Freinet també va participar, amb la resta d'integrants del
Moviment de Renovació Pedagògica Tamonante, a les Escoles d'Estiu organitzades a les
Canàries a partir de juliol de 1978, i a les quals van assistir fins a vuit-cents inscrits (com
en l'edició de 1979). Cal recordar que des de la Segona República, és a dir, des de feia
més de quaranta anys, no s'havia fet un desplegament ni s'havia donat un impuls tan
destacat, apassionat i participatiu als problemes de l'ensenyament a les Canàries, amb
una perspectiva integradora, democràtica i plural.