La Influència germànica i la pedagogia catalana : 1900-1939 = German education and catalana pedagogy : 1900-1939
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Jordi Monés i Pujol-Busquets
El treball estudia la influència de l'educació germànica a Catalunya amb referències
als altres territoris dels Països Catalans. L'estudi dibuixa una breu evolució de la presència
de l'escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d'expressió
alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El
gruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència
germànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.
Respecte al primer vessant, en el marc de l'evolució de l'escola germànica, es remarca
la influència de la pedagogia social de Natorp universitat de Marburg, que ens
arriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que
influïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren
més contacte amb la Universitat de Berlín destaca la influència de Spranger.
Quant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l'Estat
espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds
es coneix com a escola única-unificada. Després d'un estudi esquemàtic d'aquest concepte
abans del triomf de la República de Weimar, s'estudia l'aplicació, al nivell d'escola
pública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que
trenquen amb el sistema napoleònic d'ensenyament primari, secundari i superior.
Finalment, s'estudia l'evolució del concepte primerament a l'Estat espanyol i especialment
a Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que
portarien a la creació dels Instituts Escola fins a l'establiment del CENU, organisme
creat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica
el projecte d'aquest organisme.
als altres territoris dels Països Catalans. L'estudi dibuixa una breu evolució de la presència
de l'escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d'expressió
alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El
gruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència
germànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.
Respecte al primer vessant, en el marc de l'evolució de l'escola germànica, es remarca
la influència de la pedagogia social de Natorp universitat de Marburg, que ens
arriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que
influïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren
més contacte amb la Universitat de Berlín destaca la influència de Spranger.
Quant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l'Estat
espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds
es coneix com a escola única-unificada. Després d'un estudi esquemàtic d'aquest concepte
abans del triomf de la República de Weimar, s'estudia l'aplicació, al nivell d'escola
pública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que
trenquen amb el sistema napoleònic d'ensenyament primari, secundari i superior.
Finalment, s'estudia l'evolució del concepte primerament a l'Estat espanyol i especialment
a Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que
portarien a la creació dels Instituts Escola fins a l'establiment del CENU, organisme
creat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica
el projecte d'aquest organisme.
Article Details
Com citar
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. “La Influència germànica i la pedagogia catalana : 1900-1939 = German education and catalana pedagogy : 1900-1939”. Educació i Història: revista d’història de l’educació, no. 16, pp. 211-40, https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/224531.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola Nova , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 1 (1994)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, L'Institut Obrer de Barcelona (desembre 1937-gener 1939) = The Institut Obrer [The Workers' Institute of Barcelona (December 1937-January 1939) , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 9-10: (2006-2007)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Records d'infància i d'adolescència (1936-1945) , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 1 (1994)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Homenatge al primer president de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, senyor Frederic Godàs i Vila , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 3: (1997-1998)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, El Congrés de 1903 , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 5: (2001-2002)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Quatre pinzellades sobre el batxillerat durant la 2a. República Espanyola: el cas català , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 2 (1995)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Tres novetats bibliogràfiques , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 8: (2005)
- Jordi Monés i Pujol-Busquets, Introducció , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 1 (1994)