La Influència germànica i la pedagogia catalana : 1900-1939 = German education and catalana pedagogy : 1900-1939

El treball estudia la influència de l'educació germànica a Catalunya amb referències
als altres territoris dels Països Catalans. L'estudi dibuixa una breu evolució de la presència
de l'escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d'expressió
alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El
gruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència
germànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.

Respecte al primer vessant, en el marc de l'evolució de l'escola germànica, es remarca
la influència de la pedagogia social de Natorp universitat de Marburg, que ens
arriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que
influïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren
més contacte amb la Universitat de Berlín destaca la influència de Spranger.

Quant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l'Estat
espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds
es coneix com a escola única-unificada. Després d'un estudi esquemàtic d'aquest concepte
abans del triomf de la República de Weimar, s'estudia l'aplicació, al nivell d'escola
pública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que
trenquen amb el sistema napoleònic d'ensenyament primari, secundari i superior.

Finalment, s'estudia l'evolució del concepte primerament a l'Estat espanyol i especialment
a Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que
portarien a la creació dels Instituts Escola fins a l'establiment del CENU, organisme
creat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica
el projecte d'aquest organisme.