La renovación pedagógica en la España de la transición. Un estudio de caso

Aquest treball presenta el testimoni d’una mestra renovadora segoviana que va desenvolupar la formació inicial durant la transició espanyola. Mitjançant aquest article pretenem donar a conèixer i analitzar les seves formació inicial i trajectòria docent, marcades per la relació i el compromís amb la renovació pedagògica. Amb tot això, pretenem aportar a la historiografia educativa el cas concret d’una mestra que, gràcies al seu compromís pedagògic, va aconseguir dur a terme diferents transformacions educatives als diferents centres en els quals va exercir –moltes de les quals encara continuen en vigor. Per fer-ho, fem servir el mètode biograficonarratiu i l’estudi de cas i, més concretament, la tècnica de recerca de les històries de vida, formada a partir de vuit entrevistes semiestructurades. A través d’aquest mètode vam arribar a la conclusió que hi havia un grup de docents que trobava recel a la novetat i que van continuar desenvolupant metodologies antagòniques, cosa que va trobar Consuelo en la seva formació inicial i en diversos períodes de la seva trajectòria docent. D’altra banda, també hem arribat a la reflexió que les Canàries van ser un factor primordial en la formació de Consuelo, ja que és on realment va aprendre i es va comprometre amb la renovació pedagògica que va dur a terme fins al final dels seus dies com a mestra.