Els Orígens del pensament educatiu de la Segona República = The origins of the educational philosophy of the second Republic

El projecte educatiu de la Segona República té una llarga gestació que arrenca amb
la creació de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), fundada el 1876 per Francisco
Giner de los Ríos, després de la restauració monàrquica. La ILE s'incorpora, en un
sentit ampli, en el moviment frobelià que en aquells moments impregnava el pensament
de la majoria dels pedagogs laics europeus. El deixeble més important de Giner,
Manuel B. Cossío, va prendre contacte directe amb aquests corrents de pensament el
1880, en el Congrés Internacional d'Ensenyament de Brussel·les, en què va poder
valorar l'impacte que produïen en diversos països europeus les noves idees pedagògiques,
especialment a França i Bèlgica. L'assistència de diversos professors de la ILE als
congressos europeus que es dugueren a terme entre 1880 i 1889 els implica en un
moviment que els serviria per reflexionar sobre les innovacions educatives que desitjaven
dur endavant i per començar a assajar-les i establir relacions amb alguns dels seus
protagonistes, entre els quals destaquem en aquest article Ferdinand Buisson i James
Guillaume. Així mateix, el desenvolupament de la idea d'escola «única» com a resum
d'un ideal educatiu civil compartit i allunyat dels dogmes es difongué aviat per
Espanya gràcies als esforços d'un altre educador, Lorenzo Luzuriaga, ben connectat
amb l'escola nova, que el 1918 va aconseguir que els socialistes assumissin aquesta idea
en el seu programa d'instrucció pública. A partir de 1911, un conjunt significatiu de mestres van començar a viatjar per Europa i a difondre un model d'educació en llibertat,
actiu i laic, que van intentar desenvolupar plenament en la Segona República.