"Que esto se acabe, pero siempre con la victoria nuestra", cartes d'un jove soldat al seu pare (1938)

L’article analitza com va viure la guerra un soldat republicà voluntari pertanyent a les JSUC, Carlos Viaña Díaz, a través de la correspondència que va mantenir amb els seus pares que s’estaven a Catalunya. La correspondència transmet un sentiment contradictori, per una banda el desig de que l’exèrcit república guanyi la guerra i esclafi els feixistes, però per l’altra el desig de restar lluny dels perills del front i, per tant, de servir a l’exèrcit republicà des de la reraguarda. Però el desig més present en aquesta correspondència és el de retrobar-se amb la familia, pares i germans, i restablir la vida normal.