Feliços els fills dels temps intrascendents

Per poder narrar-nos amb una certa coherència, ja sigui individualment o de manera col·lectiva, necessitam posar en ordre els materials que la història escup aquí i allà, relacionar-los i establir coincidències que ens facilitin l’elaboració d’un relat que sigui assumible pel nostre enteniment. En el meu cas, la troballa d'una simple postal turística, barrejada entre l’espessa decoració de la cuina de la meva àvia, ha resultat ser el desencadenant de tota una sèrie de memòries imprevisibles. Aquest petit objecte, a priori tan irrellevant, ha estat capaç de posar en funcionament una espècie de joc temporal solcat de latències i crisis, i ha acabat revelant-se com a testimoni d'un passat –per no dir d’aquell passat– que es conserva més per la seva cancel·lació que pel seu reconeixement.