La Biblia como herramienta de gestación del mundo plástico de Joan Miró

Resumen:

Joan Miró expresa, a lo largo de toda su producción artística, un gran interés hacia lo que puede constituir un enriquecimiento para su espíritu. Esta atracción, testimoniada por sus fuentes de inspiración iconográficas y literarias, se refleja en su lenguaje plástico. Guiados por las palabras del artista y los datos de investigación inéditos, se ha podido documentar el uso que hizo Miró de un texto bíblico en concreto, seleccionado entre los ejemplares de su biblioteca personal, que se convirtió en instrumento de influencia en su arte. Se ha demostrado como el vínculo íntimo de Miró con un grabado de Gustavo Doré (1832-1883), en el volumen II de la Sagrada Biblia familiar, editada en 1873, contribuyó a moldear el proceso de elaboración de la obra e inspirar los resultados iconográficos y formales de una serie de pinturas.

Resum:

La Bíblia com a eina de gestació del món plàstic de Joan Miró

Joan Miró expressa, durant tota la seva producció artística, un gran interès cap al que pot constituir un enriquiment per al seu esperit. Aquesta atracció, testimoniada per les seves fonts d’inspiració iconogràfica i literàries, es reflexa en el seu llenguatge plàstic. Guiats per les paraules del artista i les dades d’investigació inèdites, s’ha pogut documentar l’ús que va fer Miró d’un text bíblic en concret, seleccionat entre els exemplars de la seva biblioteca personal, que es va convertir en instrument d’influència en el seu art. S’ha demostrat com el vincle íntim de Miró amb un gravat de Gustave Doré, en el volum II de la Sagrada Bíblia familiar, editada en 1873, va contribuir a modelar el procés d’elaboració de l’obra i inspirar els resultats iconogràfics i formals d’una sèrie de pintures.

Abstract:

The Bible as a tool of gestation in the plastic world of Joan Miró

Throughout the whole period of his artistic production, Joan Miró expressed a deep interest in what could enrich his spirituality. This attraction, evidence of which is offered by his iconographic and literary sources of inspiration, is reflected in his plastic language and in his symbolism. Guided by the words of the artist and some unprecedented research information, we have been able to document the use Miró made of a specific text of the Bible, selected among his personal collection, which became an instrument of influence in his art. It has been proved how the intimate link of Miró with an etching of Gustavo Doré (1832-1883), in the second volume of the family version of the Holy Bible, dated 1873, contributed to give shape to this process of elaboration of the work of art and to inspire the iconographic and formal results of a series of paintings