Le recueil des frères Grimm. L’invention d’un genre littéraire

Els contes de transmissió oral, fins aleshores coneguts per bé que no apreciats
per la cultura lletrada, van canviar d’estatus després de la publicació de la recopilació
dels germans Grimm. El seu projecte era recollir tot allò que pogués servir
com a testimoni de l’antiga poesia germànica. Es va veure, però, desviat per
la primera col·lecta feta entre els seus amics que van recórrer als relats que els
explicaven quan eren petits. Aquests contes provenen d’una memòria infantil
que tenia gran càrrega afectiva i que sovint presentava llacunes. D’altra banda,
l’escriptura transforma la natura del conte oral: es converteix en signes visuals
i tendeix a reduir-se al seu contingut manifest, senzill, innocent, que són caràcters
propis de la infantesa. S’agafen al «peu de la lletra». L’obra es va escapar
de les mans dels seus autors fent que els nens de la classe lletrada burgesa poguessin
accedir als contes populars. N’és també testimoni l’absència de recerca
teòrica estructurada, malgrat fragments que mostren un coneixement profund,
íntim, apassionat de l’àmbit i fins i tot la noció que ells mateixos anomenaven
die Sache «cosa, substància narrativa fonamental», que és especialment sorprenent
per la seva modernitat.