Hospitalitat i sacrifici en els contes religiosos grecs (ATU 750 Β, 750 Β*, ATU 750 D)

Un grup de contes populars religiosos de la categoria més àmplia «Déu recompensa i castiga» (ATU 750-ATU 799) desenvolupen el tema de la trobada de persones amb Déu o Crist quan vaguen per la terra, disfressades de captaires i demanant hospitalitat i almoina. En alguns relats d’aquest grup s’exalta especialment la importància de la caritat, ja que els protagonistes són pobres que no dubten a sacrificar tot allò que tenen pel foraster que hostatgen, fins i tot el seu fill. En aquest treball estudiem tres relats de la tradició oral grega. Dos es poden incloure en tipus de contes populars internacionals ben coneguts (l’ATU 750 B, l’ATU 750 D), mentre que el tercer no figura al catàleg internacional ATU. Conegut a Grècia, Xipre i almenys a tres països més (Turquia, Bulgària i l’Índia), aquest últim conte es combina molt sovint amb el segon (ATU 750), però també es narra com un d’autònom. Li he donat el número 750B*, per raons que s’exposaran més endavant. A més, en l’article s’examina la relació entre aquests tres relats religiosos amb episodis i motius mítics que, en ser utilitzats en context cristià, reben significats simbòlics adaptats al sistema de valors cristià.