Les inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda fins a l’arribada del canal de la Infanta

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda. La cronologia d’aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l’arribada del canal de la Infanta, l’any 1819. L’estudi se centra
en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través
de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d’acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l’aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l’ús de l’aigua amb l’estructura de la propietat i amb l’origen i la creació de les grans finques d’aquesta part del Baix Llobregat. D’altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l’aigua. També s’analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l’aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles xvii i xviii de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i diverses escriptures notarials de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència