Grans inundacions a la ciutat de Múrcia a través de la documentació històrica mesures de defensa i context socioeconòmic

L’estudi d’inundacions històriques ha generat en els darrers anys metodologies que busquen transformar la informació qualitativa continguda en la documentació històrica en informació quantitativa. Tot i així, la diversitat de contextos culturals i històrics, així com l’heterogeneïtat de les fonts documentals, dificulta la capacitat d’extrapolació dels mètodes quantitatius en climatologia històrica. Aquesta situació afavoreix que les anàlisis hermenèutiques dels textos continuïn essent un element essencial en l’estudi del clima del passat. Aquest treball du a terme una anàlisi d’aquestes característiques sobre les tres inundacions més catastròfiques que han tingut lloc a la ciutat de Múrcia en els darrers quatre-cents anys. Es destaca el fet que la societat murciana tingués estratègies de superació de catàstrofes que involucraven al conjunt de la societat i preconitzaven una gestió integral de les emergències. Així i tot, l’estat de penúria econòmica previ a una inundació és un factor determinant per explicar la capacitat de resiliència del sistema social. És, així mateix, rellevant l’augment de l’exposició a zones inundables produït en els darrers dos segles, amb ocupació progressiva de l’espai d’horta tradicional per a usos no agraris que es manté fins a l’actualitat. Es pot afirmar que la societat murciana preindustrial feia servir de forma més eficient els mecanismes de què disposava per adaptar-se a les inundacions.