Les qüestions per l’aigua al País Valencià durant l’etapa feudal: l’exemple dels molins

Els conflictes entre moliners i regants han estat sobrevalorats per la historiografia, que dóna per cert que la lluita pels cabals (tinguda com de caire tècnic i, per tant, indefugible) generà
constants i intenses baralles.1 Al País Valencià, en lloc de greu conflictivitat «estructural», potser siga més clarificador postular que l’alt potencial d’interferències resultà limitat en la pràctica, tant en les comunitats islàmiques com en les feudals, per mecanismes atenuadors que permeteren una compatibilitat asimètrica d’usos —no exempta de topades—. Àdhuc resulta raonable la hipòtesi que predominà una complementarietat mútuament profitosa entre l’ús agrícola de les aigües i l’energètic. En tot cas, més enllà de la desigual freqüència i vehemència dels antagonismes, errarien si contemplàrem aquestes disputes com una mera lluita pels cabals fluents, ja que es tractà d’una col·lisió econòmica d’un abast molt més ampli