Marina Genís Casanovas (1909-1994): una pianista de Palafrugell en una orquestra de ball el 1931.

La presència d’una intèrpret, no vocalista, en una formació orquestral —especialment les que es dedicaven a fer ball, cobles i cobles orquestra incloses— va ser un cas excepcional des del segle XIX fins gran part del XX, circumstància que, en menor mesura, encara perdura avui dia. Les formacions gironines, però també les de la resta del país, estaven formades per homes. Les dones instrumentistes hi van ser amb comptagotes. Marina Genís va ser una de les primeres a trencar aquesta norma no escrita. Ja l’any 1931 va entrar en una orquestrina davant la sorpresa del públic que, a Palafrugell, no ho havia vist mai. Només hi havia el precedent de Camil·la Lloret, pianista pocs anys abans a Figueres. La incipient presència de les dones en orquestres de ball va començar cap als anys trenta, després de la proclamació de la Segona República i amb l’assoliment, entre molts d’altres, del dret de les dones a votar, procés que es va estroncar del tot en acabar la guerra amb la dictadura franquista.