La asistencia sanitaria en una comarca valenciana medieval: el Alto Palancia (1401-1531)
Article Sidebar
Main Article Content
En este artículo pretendemos analizar las características de los practicantes de la medicina localizados en la comarca valenciana del Alto Palancia durante la baja Edad Media, así como su labor asistencial. Este trabajo pretende sumarse a otros anteriores, y otros que iremos realizando, que nos permitan mapear los rastros de la asistencia sanitaria en todo el territorio valenciano durante los siglos XIV y XV. Los datos muestran un profundo grado de medicalización en esta parte del territorio valenciano en la época estudiada, tanto por el número como por la influencia y prestigio social obtenido por algunos practicantes de la medicina.
Article Details
(c) 2025
Alexandre-Bidon, Danièle. Dans l’atelier de l’apothicaire. Histoire et archéologie des pots de pharmacié XIIIe-XVIe siècle (París: Picard, 2013).
Aparici Martí, Joaquín. “Aprender un oficio y servir. Perspectivas laborales para los jóvenes del Alto Palancia en el siglo XV.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 73 (1997): 484-505. https://www.castellonenca.com/wp-content/uploads/2022/07/1997-boletin-1997.pdf
Aparici Martí, Joaquín. “De la apicultura a la obtención de cera. Las ‘otras manufacturas’ medievales de Segorbe y Castellón.” Millars. Espai i Història 22 (1999): 31-60.
Aparici Martí, Joaquín. El Alto Palancia como polo de desarrollo económico en el siglo XV. El sector de la manufactura textil. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe (2000).
Aparici Martí, Joaquín. “Los judíos de Segorbe (Castellón) entre 1286-1391.” Millars, Espai i Història 37 (2014): 195-232. http://dx.doi.org/10.6035/Millars.2014.37.9
Aparici Martí, Joaquín. Geldo, Cárrica, Torcas y Navajas. Pequeños señoríos periurbanos en el Segorbe de inicios del siglo XV. Segorbe: Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2018.
Aparici Martí, Joaquín, and Villanueva Morte, Concepción. “Expósitos, enfermos y ancianos: asistencia familiar, sanidad y red hospitalaria en los límites septentrionales del reino de Valencia (Maestrat-Els Ports, siglos XIV-XV).” Historia, Instituciones, Documentos 50 (2023): 49-80. https://dx.doi.org/10.12795/hid.2023.i50.3
Arroyo Ilera, Fernando. “Estructura demográfica de Segorbe y su comarca en el siglo XV.” Hispania 112 (1969): 287-313.
Bénézet, Jean-Pierre. Pharmacie et médicament en Méditerranée occidentale (XIIIe-XVIe siècles). París, Honoré Champion, 1999.
Blasco Martínez, Asunción. “Médicos y pacientes en las tres religiones (Zaragoza, siglo XIV y comienzos del XV).” Aragón en la Edad Media 12 (1995): 153-182. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=108490
Cabanes Pecourt, María D. “Algunos datos sobre el legajo de Segorbe.” In Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, vol. 1, 401-408. Valencia: Universitat de València, 1982.
Castán Esteban, José L. “El derecho de pastos de mudéjares y cristianos en los señoríos valencianos: el ducado de Segorbe”. In Actas del VIII Simposio Internacional de Mudejarismo, 241-254. Teruel: Instituto de Estudios Mudéjares, 2002.
Cervantes Peris, Francisco J. La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe, 1998.
Cifuentes i Comamala, Lluís. “Vernacular surgery in the medieval and early modern Latin West: works, individuals, and research methodologies.” Medicina nei Secoli 36, n.º 1 (2024): 103-132. https://doi.org/10.13133/2531-7288/2902
Corbalán de Celis, Juan. “El castell i la vall de Almedíxer en los primeros años del siglo XV.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 86 (2010): 241-251. https://www.castellonenca.com/wp-content/uploads/2018/12/2010-Boletin-2010.pdf
De Vries, Kelly, Infantry Warfare in the early Fourteenth Century. Woodbrige: The Boydell Press, 2006.
Díaz de Rábago, Carmen. “Las aljamas musulmanas de Segorbe y su comarca durante el siglo XV (prosopografías).” Boletín Instituto de Cultura del Alto Palancia 11 (2000): 9-32.
Ferragud, Carmel. “Los oficios relacionados con la medicina durante la Baja Edad Media en la Corona de Aragón y su proyección social.” Anuario de Estudios Medievales 37, n.º 1 (2007): 107-137. https://doi.org/10.3989/aem.2007.v37.i1.35
Ferragud, Carmel. “Els barbers de la ciutat de Valencia durant el segle XV a través dels llibres del justícia criminal.” Anuario de Estudios Medievales 41, n.º 1 (2011): 31-57. https://doi.org/10.3989/aem.2011.v41.i1.335
Ferragud, Carmel. “La médecine en milieu rural dans la Couronne d’Aragon au Moyen Âge.” Études Roussillonnaises 26 (2013-2014): 15-22.
Ferragud, Carmel, “Expert examination of wounds in the criminal court of justice in Cocentaina (kingdom of Valencia) during the Late Middle Ages.” In Medicine and the Law in the Middle Ages, eds. Wendy J. Turner, and Sara M. Butler, 109-132. Leiden — Boston: Brill, 2014.
Ferragud, Carmel. “Barbers in the process of medicalization in the Crown of Aragon during the late Middle Ages.” In Medieval Urban Identity: Health, Economy and Regulation, ed. Flocel Sabaté, 143-165. Newcastle: Cambridge Scholars, 2015.
Ferragud, Carmel. “El coneixement expert dels cirurgians en els tribunals de justícia valencians. La pràctica de la dessospitació”. In Expertise et valeur des choses au Moyen Âge. II Savoirs, écritures, pratiques, eds. Laurent Feller, and Ana Rodríguez, 315-329. Madrid: Casa de Velázquez, 2016.
Ferragud, Carmel. “Els practicants de la medicina a Alzira durant la baixa Edat Mitjana (1355-1465).” In Actes de la XIV Assemblea d’Història de la Ribera. Volum monogràfic i miscel·lani, ed. Salvador Comes i Hernández, 45-60. Alginet: Ajuntament d’Alginet, 2016.
Ferragud, Carmel, “Los espacios de la práctica médica en la Valencia bajomedieval.” In Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, eds. Concepción Villanueva Morte, Antonio Conejo da Pena, and Raúl Villagrasa Elías, 31-52. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2018. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=982783
Ferragud, Carmel, Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500). Catarroja-Xàtiva: Afers-Ajuntament de Xàtiva, 2019.
Gallent Marco, Mercedes, “Precedentes medievales de la medicina legal: la dessospitació en el reino de Valencia.” Saitabi 50 (2000): 11-28. https://doi.org/10.7203/saitabi..6132
Gallent Marco, Mercedes. “El gremi de cirurgians de València: procés de constitució (1310-1499).” Afers 2 (1985): 249-269.
García Ballester, Luis. Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI. Madrid: Akal, 1976.
Garcia Ballester, Lluís. La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani. Valencia: Alfons el Magnànim, 1988.
García Ballester, Luis. La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval. Barcelona: Península, 2001.
Garcia Femenia, Alfred. Un país de lletrats i analfabets. Pràctiques d’escriptura en el llindar de la modernitat. Valencia: Universitat de València, 2024.
García Marsilla, Juan Vicente. “Marcadores de estatus. Espacios y objetos de la distinción en las viviendas valencianas medievales.” In Espacios de vida. Casa, hogar y cultura material en la Europa medieval, ed. Juan Vicente García Marsilla, 345-386. València: Universitat de València, 2022.
Gimeno Blay, Francisco. “La escritura en la diócesis de Segorbe. Una aproximación al estudio del alfabetismo y la cultura escrita en el Alto Palancia. 1383-1458.” Phd. Diss, Universitat de València, 1984.
Gómez Benedito, Vicente. La acequia de la Esperanza. Origen y evolución de un sistema hidráulico milenario. Segorbe: Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2020.
Gómez Casañ, Rosa. Aproximación a la historia lingüística del Alto Palancia entre los siglos XIII y XVI. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe, 1988.
Guaita i Jiménez, Pere. Dona i medicina a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Manresa: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2010.
Hermosilla Pla, Jorge. Los paisajes de regadío en El Alto Palancia. Valencia: Universitat de València, 2008.
López Elum, Pedro. “Proceso de incorporación a la corona real de Vall d’Uxó, Sierra de Eslida y Segorbe en 1445.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 50 (1974): 51-65. https://castellonenca.com/wp-content/uploads/2021/07/1974-Boletin-1974.pdf
Martín, Ramón y Palomar, Vicente. Las fortificaciones de Segorbe a lo largo de la Historia. Segorbe: Ayuntamiento de Segorbe, 1999.
McVaugh, Michael R. Medicine Before the Plague: Practitioners and Their Patients in the Crown of Aragon (1285-1345). Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
Nicoud, Marilyn. “Formes et enjeux d’une medicalisation médiévale: réflexions sur les cités italiennes (XIIIe-XVe siècles).” Genèses 82 n.º 1 (2011): 7-30.
Riquer, Martí de. L’arnés del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. Barcelona: La Magrana, 2011.
Rodrigo Pertegás, José. “Boticas y boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décima quinta”. Anales del Centro de Cultura Valenciana 2 (1929): 110-153.
Sánchez Gozalbo, Ángel. “La sanidad en el Castellón trecentista (veterinarios, médicos y boticarios).” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 48 (1972): 246-274.
https://castellonenca.com/wp-content/uploads/2021/07/1972-Boletin-1972.pdf
Serrano Larráyoz, Fernando. “Boticarios en el reino de Navarra durante la Edad Media: una aproximación prosopográfica.” In Homenaje al Prof. Dr. José Luis Valverde, eds. Antonio González Bueno et al., 263-326. Granada: SDUHFE-Universidad de Granada, 2011.
Serrano Larráyoz, Fernando. “ ‘Por apoticarías, medezinas et espeçierías tomadas’: aproximación al oficio de boticario en el reino de Navarra (siglos XIV-XV)”. Anuario de Estudios Medievales 42, n.º 2 (2012): 837-865. http://10.3989/aem.2012.42.2.09
Serrano Larráyoz, Fernando, and Silvia Rodríguez Compadre, “ ‘Más, levaron para Gironyco, esclavo del señor adelantado, media onça de ungento del fígado’: aportaciones farmacológicas sobre el Recetario de Alba.” Anales de la Real Academia Nacional de Farmacia 84, n.º 3 (2018): 301-311, https://analesranf.com/wp-content/uploads/2018/84_03/8403_05.pdf
Siraisi, Nancy G., Medieval and Early Renaissance Medicine: An Introduction to Knowledge and Practice. Chicago-Londres: The University of Chicago Press, 1990.
Vela Aulesa, Carles, “El control de la candeleria de cera a Barcelona. Una visió diacrònica (s. XIV-XVI).” In El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, coord. Salvador Claramunt, 1065-1083. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003.
Vela Aulesa, Carles, “De l’apothicaire à la maison: la distribution des médicaments au bas Moyen Âge à partir du cas de la maison nobiliaire des de Tous (Valence, 1446).” In “Materia medica”: savoirs et usages des médicaments aux époques médiévales et modernes, eds. Philip Rieder, and François Zanetti, 87-104. Ginebra: Droz, 2018
Articles més llegits del mateix autor/a
- Carmel Ferragud, Los peritajes médicos en la Valencia bajomedieval : los casos de envenenamiento , Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam: Vol. 36 Núm. 1 (2016): Modelos anatómicos. Cuerpos y objetos en la ciencia contemporánea
- Carmel Ferragud, La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval , Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam: Vol. 27 (2007)
- Carmel Ferragud, Laurence Moulinier-Brogi; Marilyn Nicoud, eds. Écritures médicales. Discours et genres, de la tradition antique à l’époque moderne. Lyon-Avignon: CIHAM Éditions; 2019 , Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam: Vol. 40 Núm. 2 (2020): Managing giftedness in contemporary society
- Carmel Ferragud, Guillem Roca Cabau. Les olors de la Lleida medieval. Salubritat i salut pública entre els segles XIII i XIX. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida; 2023. 228 p. ISBN 9788491444152. , Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam: Vol. 43 Núm. 2 (2023): Ontologías híbridas: perspectivas históricas, culturales y de género