La verema: cuina i tradició. A la taula o al tros, un àpat o un mos.

Un homenatge a les mestresses, àvies, ties, mares o minyones que posaven cada dia un plat a taula. El menjar era tan senzill com especial. Hom posava en solfa el que hi havia a la casa, al rebost, a l’hort, al galliner… Així sortien a taula safates de cigrons, mongetes del veremar, patates amb rostes de cansalada, confitat, arengades, amanides, escalivades, escudella, cabra o oca estofades, grana de capellà, llangonissa, sucamulla, mostillo, allioli de codony, barreja… i pa, molt pa i bons porrons de vi! Com a colofó, un repertori de jocs, enganyifes, el sarau del most o el ball dels punxencs.