Llegenda i veritats d'Arnau de Vilanova sobre el vi dolç natural

Ens trobem en uns moments en què hi ha un interès per la història i la cultura a l'entorn dels nostres vins. Aquesta nova sensibilitat els dóna un valor afegit que ens diferencia d'altres països, especialment de l'hemisferi sud, que fa poques dècades han començat a produir vi i no tenen aquestes possibilitats. Ara bé, l'interès per la història i la cultura, si no és prou rigorós, ens pot portar a elaborar unes llegendes més o menys simpàtiques que qüestionin el nostre treball.
Una d'aquestes llegendes la tenim en la figura d'Arnau de Vilanova (1240-1311), un gran metge de l'edat mitjana, de la Corona catalanoaragonesa, que és presentat com l'inventor del procés d'elaboració dels vins dolços naturals. Els partidaris d'aquesta teoria fins i tot posen data i lloc on es va produir el fet. Aquesta llegenda ha tingut molta acceptació i difusió.
En la recerca sobre l'autenticitat del que s'atribueix a Arnau de Vilanova, hem trobat diversos autors que han fet estudis científics sobre la figura i l'obra d'Arnau de Vilanova, la majoria dels quals indiquen que no hi ha cap fonament documental que demostri que el nostre gran metge fos l'inventor del procés d'elaboració del vi dolç natural a partir del procés de mutatge, apagament o encapçalament del most afegint-li aiguardent; en canvi, hauríem d'aprofitar d'Arnau de Vilanova la seva gran defensa argumentada de les bondats que el consum de vi aporta al nostre organisme i els efectes terapèutics que descriu de manera especial al Liber de vinis.