La col·laboració científica en turisme: grups i xarxes d’investigació a Catalunya
Barre latérale de l'article
Contenu principal de l'article
L’objectiu del present article és analitzar la col·laboració científica en el camp del turisme a
Catalunya: caracteritzar els grups d’investigació; estudiar la col·laboració de grups, institucions
i països; explorar l’efecte de la multidisciplinarietat i les revistes, i identificar-ne investigadors
clau. Es va elaborar un catàleg de grups i es va analitzar la producció entre 2000
i 2010 mitjançant el càlcul d’indicadors bibliomètrics i l’anàlisi de xarxes socials. Es van
detectar 20 grups, els quals es van classificar en quatre tipus. Els grups van col·laborar de
manera interna i externa a parts iguals. La col·laboració va ser més elevada en les revistes més
prestigioses, però no va quedar clar que la multidisciplinarietat augmentés la col·laboració.
La xarxa de coautories va ser poc cohesionada, és a dir, hi va haver molts investigadors aïllats
i subgrups desconnectats. I la col·laboració nacional i la internacional van ser les que van
créixer més, tot i que la local va ser la més freqüent.
Catalunya: caracteritzar els grups d’investigació; estudiar la col·laboració de grups, institucions
i països; explorar l’efecte de la multidisciplinarietat i les revistes, i identificar-ne investigadors
clau. Es va elaborar un catàleg de grups i es va analitzar la producció entre 2000
i 2010 mitjançant el càlcul d’indicadors bibliomètrics i l’anàlisi de xarxes socials. Es van
detectar 20 grups, els quals es van classificar en quatre tipus. Els grups van col·laborar de
manera interna i externa a parts iguals. La col·laboració va ser més elevada en les revistes més
prestigioses, però no va quedar clar que la multidisciplinarietat augmentés la col·laboració.
La xarxa de coautories va ser poc cohesionada, és a dir, hi va haver molts investigadors aïllats
i subgrups desconnectats. I la col·laboració nacional i la internacional van ser les que van
créixer més, tot i que la local va ser la més freqüent.
Renseignements sur l'article
Comment citer
Corral-Marfil, José Antonio; et Cànoves, Gemma. « La col·laboració científica en turisme: grups i xarxes d’investigació a Catalunya ». Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol.VOL 60, nᵒ 1, p. 57-86, https://raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/291232.
Articles les plus lus du,de la,des même-s auteur-e-s
- Asunción Blanco Romero, Gemma Cànoves, Las tecnologías de la información y la comunicación en el desarrollo del turismo rural , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 46 (2006)
- Luis Alfonso Garay Tamajón, Gemma Cànoves, El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos : una perspectiva transversal , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 53 (2009)
- Aureli Lojo, Gemma Cànoves, El turismo chino en Barcelona. Elementos clave de un fenómeno reciente , Documents d'Anàlisi Geogràfica: Vol. 61 No. 3 (2015): Barcelona, ciutat turística
- Josep Maria Prat, Gemma Cànoves, El patrimonio industrial como dinamizador del territorio. El caso del ecomuseo La Farinera, en Castelló d’Empúries (Cataluña) , Documents d'Anàlisi Geogràfica: Vol. 58 No. 1 (2012)
- Cayetano Espejo Marín, Gemma Cànoves, Política de usos del agua en los campos de golf en España , Documents d'Anàlisi Geogràfica: Vol. 57 No. 2 (2011)
- Gemma Cànoves, Montserrat Villarino Pérez, Turismo en espacio rural en España: actrices e imaginario colectivo , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 37 (2000)
- Pepa Edo i Benaiges, Gemma Cànoves, La Barcelona de principis del segle XX a partir de les fonts literàries de dones , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 38 (2001)
- Gemma Cànoves, MOMSEN, Janet Henshall ; TOWNSEND, Janet G. Geography of gender in the third world , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 14 (1989)
- Gemma Cànoves, David Saurí, La recuperació recent d'un conreu tradicional : el cas de l'arròs al Delta de l'Ebre , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 5 (1984)
- Gemma Cànoves, David Saurí, Les "Primeres Jornades Agràries del Delta de l'Ebre" , Documents d'Anàlisi Geogràfica: No. 3 (1983)