Los terrores de la hipervigilancia : seguridad y nuevas espacialidades de la niñez

A partir d’estudis anteriors que vinculaven les geografies dels nens i les nenes amb una anàlisi dels efectes de la reestructuració de l’economia global en la reproducció social, aquest article examina les noves espacialitats de la infantesa als Estats Units. Defenso que els espais contemporanis de la infantesa, a totes les escales, des de les del cos fins a les globals, han claudicat davant la seguretat i l’avenç de la privacitat. Recorro al llenguatge del terror per aprofundir a l’entorn d’aquests efectes i les seves conseqüències a la vida quotidiana dels nens i nenes en un entorn públic cada vegada més privatitzat i en un entorn privat cada vegada més exposat. A partir d’aquí, examinaré la inseguretat que sorgeix de la pèrdua de protagonisme de l’assistència social, tant per part de l’estat com dels capitalistes. Mantinc que gran part de la hipervigilància mundana que ha passat a caracteritzar la vida quotidiana als Estats Units va vinculada a les inseguretats derivades de la «globalització» i el deteriorament de l’assistència social. El treball descriu algunes de les noves tecnologies de vigilància que s’observen a la llar de les persones, com ara les càmeres per vigilar les cuidadores d’infants o les mateixes criatures. Afirmo que aquests mitjans tenen per objectiu negociar el paisatge de l’alteralitat de la reproducció social, les desigualtats associades a la reestructuració de l’economia global i per mantenir les divisions de gènere laborals. Suggereixo que aquestes mesures privatitzadores ometen i, a la vegada, mistifiquen les fonts reals de la inseguretat, de manera que no s’aconsegueix corregir-les. El meu punt de vista és que les geografies contemporànies de la infantesa estan estretament afectades per la davallada generalitzada de l’assistència social, afavorida per la globalització de la producció capitalista i per l’ascens del neoliberalisme. Aquests són els afers que requereixen la nostra atenció.