Haurien els programes de cooperació transfronterera de la UE de centrar-se principalment en la reducció dels obstacles fronterers?

Els programes de cooperació transfronterera de la UE es van establir formalment amb el llançament de la primera iniciativa INTERREG (1989-1993). Des de llavors, aquests programes s’han estès al nord i l’est d’Europa. Fins ara, el programa INTERREG V-A (2014-2020), conegut formalment com a Cooperació Territorial Europea (Eix A – cooperació transfronterera), cobreix més del 60% del territori de la UE i el 40% dels seus habitants, la qual cosa en fa un dels programes polítics finançats més rellevants de la UE. Tanmateix, tant per a la Comissió Europea com per a les autoritats nacionals, aquests programes encara són vistos en bona part com un instrument financer complementari per donar suport al creixement i a les estratègies de desenvolupament regional. En aquest context, el present article analitza quins han estat els principals objectius estratègics dels programes de cooperació transfronterera de la UE. Al mateix temps, dona suport a un nou paradigma estratègic per a aquests programes en la fase programàtica post-2020, enfocat a reduir els efectes barrera en totes les dimensions.